En la destrucció de Hamlet que hem dut a terme per crear Valerie, la majoria de personatges els hem canviat de sexe; per tant, Gertrudis i Claudi del Hamlet original passen a ser Géraud i Clàudia. Així doncs, jo seré qui donarà vida a Clàudia, la tia de Valerie i, alhora, la seva madrastra.

Si coneixeu els personatges de Hamlet el més probable és que n’hagueu fet la valoració següent: Gertrudis i Claudi són els “dolents”, mentre que Hamlet, tant el rei com el príncep, són els “bons”. Com a lectors aquesta és la manera més senzilla de veure-ho i, de fet, no la considero errònia. Als actors, no obstant, a l’hora de recrear els personatges que poden semblar malvats al principi el que més ens ajuda és intentar entendre’ls i veure les raons per les quals es comporten d’una manera o d’una altra. És per això que m’he llegit Gertrudis i Claudi, una novel·la de John Updike que narra la història dels dos personatges fins just abans de l’inici de Hamlet de Shakespeare, explicant la infantesa de Gertrudis, el seu matrimoni concertat amb el rei Hamlet i l’aventura amorosa que manté amb Claudi, el germà del seu marit.

La veritat és que aquesta novel·la m’ha servit per veure tots els personatges des d’un altre punt de vista. Crec que és bo tenir en compte que no hi ha cap personatge que sigui només bo o només dolent, i per això m’interessava conèixer el per què de les accions, sobretot, de Claudi. D’aquesta manera m’és més fàcil posar-me dins el personatge de Clàudia sense caure en la superficialitat de pensar que és dolenta perquè sí, perquè simplement és el que li toca. Penso que, per interpretar un personatge, no se l’ha de jutjar més del que es jutja ell mateix.

Neus

 

%d bloggers like this: