Hola! Com ja sabeu, estem del tot ficats en els assajos de Valerie i a poc a poc va acostant-se el dia de l’estrena. Tot això té un inici per a mi molt especial que m’agradaria explicar-vos, ja que així va ser com vaig passar a formar part de la companyia LOG OUT i poc esperava formar part d’un projecte tan gran.

Així doncs, com va començar tot això? Com és que estic ficada en aquest projecte? Tot va començar amb un càsting, un text que em vaig haver de preparar de Macbeth (sí, no us preocupeu, veniu a veure una destrucció del Hamlet de Shakespeare, no de Macbeth) i molts nervis.

Vaig arribar a aquesta companyia de teatre de Girona sent d’un poblet del Vallès Oriental, i si sou d’un poble que no té tren (només un bus que passa cada mil hores) entendreu els embolics que es tenen per arribar als llocs. Però quan vaig saber que s’adaptava Hamlet, vaig saber que havia d’anar a provar sort sí o sí.

Queda una hora per creuar la porta de la sala del càsting i jo ja estic preparada, amb dues amigues que m’acompanyen i que escolten (o ho fan veure) com recito un monòleg unes deu vegades. Estic molt nerviosa perquè s’acosta l’hora i finalment em toca entrar.

L’ambient que hi ha allà és molt càlid i amistós i poc a poc em vaig sentint a gust, tranquil·la i confiada. Arriba el moment d’actuar, em poso en el paper i faig el monòleg de Lady Macbeth, i després un actuació lliure, on canto una cançó que he escollit de l’obra Mar i Cel.

Va arribant el moment d’acabar i finalment m’avisen que aquesta obra es durà a terme en un lloc bastant lluny d’on visc jo. I és llavors quan sé del tot segur que això no té importància, perquè quan una cosa t’apassiona, t’és igual haver d’agafar un, dos o tres trens per poder-ho fer.

  Irina

%d bloggers like this: