Salvador Oliva, traductor de tot el corpus dramàtic de Shakespeare i professor de dicció de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona, ens acompanyà durant l’assaig de Valerie del passat dilluns 23 de juliol. A més de factors com la presència escènica o la mirada, els actors hem de tenir plena consciència de com diem el text per tal d’oferir una interpretació reeixida. La dicció comença amb la respiració: Oliva ens recomanà dedicar deu minuts diaris a exercicis de respiració diafragmàtica. Ens aconsellà, també, exagerar l’articulació de cada so a l’hora d’estudiar el text a casa. Després d’una breu introducció a la dicció, començàrem a “mirar el text amb lupa”. Comprendre allò que diem significa fer-nos preguntes: qui parla?, a qui parla?, de què parla?, en quins termes? Les respostes, a més d’indicar-nos com ha de ser l’entonació, ens permeten conèixer millor el nostre personatge i la seva relació amb el “no-jo”. Sempre prenent com a punt de referència la llengua viva i perseguint, per tant, la naturalitat, buscàrem quines eren les paraules que calia emfasitzar en cada intervenció. Com que els errors en l’entonació podrien trencar la veritat que volem construir, dedicàrem més temps a treballar les frases llargues, que abunden en l’obra i que solen ser les més “perilloses” en aquest sentit. Segons Oliva, un mètode eficaç per afinar la nostra entonació consisteix en dividir les frases en “unitats d’emissió”, cadascuna seguida d’una pausa més o menys llarga. N’hi ha de molt evidents, com ara la pausa entre subjecte i predicat, i d’altres que cal buscar amb més deteniment. D’aquesta manera, examinant cada frase a poc a poc, el text s’omple de senyals a llapis -pauses i altres indicacions- que ens guiarien en l’estudi posterior. Oliva també ens parlà de la importància del control del volum: “Projectar, sempre. Cridar, mai”, deia. Cantar dient la “m”, per exemple, és una manera de millorar la projecció de la veu. Finalment, afegí que quan el text es diu bé l’expressió de la cara no només reflecteix el que s’està dient, sinó que, a més a més, ho anticipa. Jo vaig sortir de l’assaig cansadíssima, però amb el convenciment que la sessió de treball ens havia proporcionat les eines i els recursos per elevar la nostra tècnica i enriquir el text.

Elisenda

 

%d bloggers like this: